Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?




Aquest és el bloc que Jordi
Graells i el que això escriu, Xavier Lasauca, fèiem servir com a suport per a
les classes que vam impartir a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya
durant el curs
Innovar
per Internet. Doncs bé, fa dos anys ja parlàvem (en aquesta
anotació
) d’una nova eina de comunicació, Twitter, nascuda als EUA i a la
qual  entrevéiem un gran potencial.

Dos anys després d’aquella
anotació, és evident que el microblogging, més ràpid que els blocs i
orientat a escriure idees o apunts d’un màxim de 140 caràcters, s’ha consolidat
a la xarxa (per exemple, els mitjans s’han fet ressò de l’ús que han fet de
Twitter recentment els internautes iranians després de les eleccions
legislatives). El gran avantatge d’aquesta eina és que permet publicar
qualsevol contingut de manera àgil i compartir amb la resta d’internautes, de manera
immediata, enllaços, fotografies o vídeos. L’èxit del cas concret de Twitter ve
avalat per les xifres: les visites augmenten als EUA a un ritme de més del 50%
cada mes i actualment ja hi ha més de sis milions de persones usuàries.

 

Un cop creat un compte de
Twitter, ja podem escriure un missatge relacionat amb la pregunta: “Què estàs
fent?”. Gràcies al Twitter m’he pogut assabentar recentment, i en temps real,
que la reina Rània de Jordània va
venir a Barcelona a veure el concert d’ U2, i que va visitar la Fundació Miró,
el Park Güell, el Museu Egipci i va tastar les tapes; o de l’ansietat
que està patint el governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, pels
problemes de tresoreria de la seva administració; o podem fer el seguiment de
les vicissituds del corredor Lance
Armstrong
al Tour de França… Fins i tot la monarquia britànica acaba
d’activar el seu propi compte! 

 

Però anem al quid de
la qüestió: el personal que fa recerca utilitza el Twitter?

Ús
individual del Twitter en l’àmbit científic

Cada cop és més freqüent que,
en els congressos i jornades de caràcter científic, mentre la presentació o
conferència està tenint lloc, les persones assistents la comentin de manera
instantània des del seu portàtil o agenda electrònica via Twitter (aquesta
situació em recorda les persones que twittegem des de les sessions web que
organitza el CEJFE).

 

Mentre la persona que imparteix
la xerrada parla, els twittaires comenten les paraules del ponent tot
acompanyant-les amb imatges de l’acte o de la presentació que fan des dels seus
mòbils. Això fins i tot permet estar al corrent del que s’està cuinant en
aquell acte a les persones que, per motius diversos, no han pogut assistir-hi.
Aquesta cobertura, diguem-li 2.0, de l’acte, és tan extensa que fins i tot N.
Saunders et al van arribar a publicar un article científic basant-se
en aquesta informació, Microblogging the ISBM: A New Approach to Conference
Reporting
(vegeu PloS Computational Biology, 5(1) DOI: 10.1371/journal.pcbi.1000263).

 

Ús
institucional del Twitter per part dels agents que fan recerca

Però no solament les persones
utilitzen Twitter. Les institucions que fan recerca no són pas alienes als
avenços tecnològics. Grans instal·lacions científiques internacionals com ara
la NASA, el CERN o l’Agència Espacial Europea (ESA)
disposen de canal de Twitter. Particularment rellevant m’ha semblat l’ús que fan
de Twitter els grans laboratoris científics dels EUA, com ara el Brookhaven National Lab, el Berkeley Lab, el Fermilab Tevatron o l’Argonne National Lab, als quals
afegiria el britànic Institute of
Physics
. Altres comptes de Twitter destacats són el del DOE Joint Genome Institute i el de l’EGEE (Enabling Greeds for the
E-sciencE
).

 

Els altres grans agents
vinculats a la recerca són les universitats, i novament cal esmentar les
universitats de l’àmbit anglosaxó, que són les grans productores de continguts:
Harvard, Stanford, Cambridge o l’original canal de Twitter
de podcasts de la
Universitat d’Oxford
. Si hi ha un àmbit, però, on l’ús de Twitter és més
remarcable, és el dels serveis de publicacions i les biblioteques. Destaquem
els comptes de twitter dels serveis de publicacions del MIT i de les universitats de Harvard, Colúmbia, Princeton i Duke, a més del de la biblioteca de ciència de la Universitat de
Yale
. Sobre com està impactant Twitter en els serveis de publicacions de
les universitats americanes, us recomano l’article How Tweet It
Is
, de Scott McLemee
, publicat fa quatre setmanes, on l’autor exposa
la seva visió, entre càustica i divertida, del que allà és un fenomen imparable.

 

Ús de
Twitter en el sistema català d’R+I

L’ús de Twitter també ha
aterrat al nostre país. La Universitat
de Girona
i la Universitat
Oberta de Catalunya
disposen de canal de Twitter, així com la Biblioteca Universitària de Sabadell de la UAB,
la Biblioteca de Farmàcia de la UB,
el Centre Tecnològic i Universitari
de Granollers
, ESADE o La Salle. Altres agents vinculats a la
recerca i la innovació com ara l’Hospital
Clínic de Barcelona
, i2CAT, l’Institut Municipal d’Investigació
Mèdica-Hospital del Mar
, el Parc
Tecnològic del Vallès
o Citilab
Cornellà
també disposen de compte de Twitter.

 

Twitter
i els mitjans de comunicació científica

Hi ha mitjans especialitzats
vinculats a l’àmbit científic i tecnològic que tenen compte de Twitter, com ara
les revistes Scientific American,
Nature, New Scientist o Wired, però també son
destacables els canals de Twitter de les seccions de ciència de mitjans
generalistes, com ara la BBC, The New York Times, The Guardian o l’agència Reuters. A casa nostra,
des de RECERCAT, el
butlletí electrònic de la recerca a Catalunya publicat des del Comissionat per
a Universitats i Recerca, twittegem des de fa més d’un any.

 

Altres
comptes de Twitter remarcables

Al Regne Unit, conscients de
l’emergència de la revolució Twitter, el Department for Business, Innovation
and Skills (el DIUE britànic, per entendre’ns) disposa, entre d’altres, dels
comptes de Twitter de ciència i d’universitats.

 

També utilitzen Twitter
l’organització UK Resource Centre for Women
in Science, Engineering and Technology 
(favorable a la igualtat de
gènere en l’àmbit cientificotecnològic), l’Science Museum de Londres o la
plataforma responsable de l’Any
Internacional de l’Astronomia 2009
.

 

Conclusió

Trobareu els comptes de Twitter
esmentats en aquesta anotació en la pàgina web Comptes
de Twitter de ciència i R+D+I
, dintre de l’apartat R+D 2.0 de l’àmbit
de recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. No dubteu a
fer-nos arribar els vostres suggeriments a l’adreça electrònica que trobareu al
peu de la pàgina web.

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Twitter i ciència: com utilitza Twitter el món de la recerca?

  1. Per si és del vostre interès, a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que dirigeix l’arqueòleg Eudald Carbonell, també tenim un canal a Twitter i fem “twits” d’evolució humana @iphes

  2. Gràcies pel comentari, Cinta. El meu article és de l’estiu de 2009 i, posteriorment (sis mesos més tard), vaig escriure una versió ampliada que ja incloïa una referència al vostre compte de Twitter:

    http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/273502

    Abans que acabi l’any escriuré una nova actualització perquè cada cop són més els agents del sistema de ciència i innovació que utilitzen les eines 2.0 per fer difusió de les seves activitats.

Els comentaris estan tancats.