Catalunya impulsa l’Espai Euromediterrani d’Ensenyament Superior i de Recerca

El 4 de novembre de 2008, la ciutat de Barcelona va ser designada seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània (UpM),
i aquesta designació situa Barcelona i Catalunya assumint el lideratge
d’una entitat que té, entre els seus objectius la creació d’un espai de
pau, estabilitat, seguretat i prosperitat compartides.

La Unió per la Mediterrània
és un partenariat multilateral integrat pels vint-i-set estats membres
de la Unió Europea i els 16 països de les ribes sud i est de la
Mediterrània:  Albània, Algèria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Egipte,
Israel, Jordània, Líban,  Marroc, Mauritània, Mònaco, Montenegro,
l’Autoritat Nacional Palestina, Síria, Tunísia i Turquia.

El mandat del secretariat, encapçalat pel jordà Ahmad Masa’deh des de principis d’any, és de naturalesa tècnica , i els projectes prioritaris a desenvolupar, autèntic nucli de la institució, són els següents:
  • la descontaminació del mediterrani
  • les autopistes terrestres i marítimes
  • la protecció civil
  • les energies alternatives i l’elaboració d’un Pla Solar Mediterrani
  • el desenvolupament empresarial a la regió
  • el desenvolupament de l’Espai
    Euromediterrani d’Ensenyament Superior i de Recerca (EEESR) i la
    creació de la Universitat Euromediterrània
En aquesta anotació ens referirem
al darrer punt i intentarem explicar en quina situació es troba la
construcció de l’EEESR, un objectiu que es va posar de manifest a la Declaració del Caire 
(amb l’antecedent del Procés de Catània), després de la conferència de
rectors i rectores de les universitats de la UpM celebrada a finals de
juny a Barcelona, sota l’impuls de la xarxa internacional d’universitats
i institucions d’ensenyament superior (EPUF).
El context és el següent: en els 43 països que integren la UpM hi ha prop de 2.000 universitats, on estudien 27 milions d’estudiants.
En el marc de l’EEESR, un dels reptes principals és la mobilitat del
personal investigador i dels estudiants. Doncs bé, per afavorir aquest
objectiu, les persones responsables dels centres d’educació superior
dels 43 països de la Unió per la Mediterrània (UpM) van acordar el
següent heptàleg:

1) Encoratjar la comunitat universitària i la comunitat científica a la mobilitat
i sol·licitar a les autoritats estatals que habilitin els mitjans
econòmics i normatius amb aquesta finalitat, especialment per garantir
el reconeixement de crèdits en la tornada de l’estudiant. Es tractaria
de fer més flexibles els intercanvis d’estudiants i personal docent  i
investigador,  i que entre les universitats de la zona euromediterrània
hi hagi un procés àgil i ràpid per a l’acreditació de crèdits per tal
que  els estudiants que decideixen anar a fer assignatures en algunes de
les universitats de l’àmbit EuroMed puguin acreditar els crèdits que
han fet quan tornen a la seva universitat.

2) Crear un Consell Interuniversitari de la UpM,
constituït per totes les universitats dels 43 països membres, que
tindrà com a missió principal promoure l’Espai Euromediterrani
d’Ensenyament Superior i de Recerca, així com dedicar-se a la resolució
dels problemes entre les diferents legislacions estatals.

3) Constituir l’Observatori UpM de la recerca i l’educació superior,
que contribuirà a la difusió de la recerca científica com a garant de
la qualitat, i també serà un instrument de lligam entre les persones
acabades de llicenciar i els agents creadors d’ocupació públics i
privats.

4) Constituir un portal en línia de les universitats de la UpM
que serà una font d’informació i difusió dels programes i convocatòries
susceptibles de ser utilitzades per la comunitat universitària. Ha de
servir per compartir i intercanviar el coneixement entre professorat,
personal investigador i estudiants.

5) Instaurar la lògica de l’avaluació i de la qualitat a l’espai euromediterrani, de manera que s’afavoreixi la coordinació entre les diverses autoritats i agències estatals.

6) Demanar als estats membres de la UpM que realitzin les inversions necessàries
amb l’objectiu que les universitats puguin dur a terme la tasca social
que se’ls ha confiat: estimular la innovació, l’excel·lència i la
complicitat amb la societat del seu entorn. En aquest sentit es fa
necessari un compromís clar de la UpM i del FEMIP (Facility for Euro-Mediterranean Investment and Partnership)
per finançar les reformes estructurals necessàries amb l’objectiu de
permetre la modernització de la zona,  afavorir-ne la competitivitat 
i’assolir un ensenyament de qualitat.

7) Constituir la cultura del control a posteriori i augmentar
l’autonomia universitària com a eix vertebrador de les noves dinàmiques
de la política universitària i de recerca dels estats membres de la UpM.
Per avançar cap a un model de comparació entre totes les institucions
universitàries, és indispensable retre comptes a posteriori.

 Els responsables dels centres d’ensenyament superior dels 43 països de la UpM
Aquest heptàleg es farà arribar
als i les representants ministerials Euromed d’Educació Superior,
Recerca i Innovació que es reuniran el proper octubre a Eslovènia.
Cal veure amb esperança l’aprovació d’aquest heptàleg i la creació de
l’EEESR sota l’impuls de la UpM, ja que des de la conferència de
ministres  Euromed del 2007 (que va donar lloc a l’esmentada Declaració
del Caire), els avenços cap a la creació d’aquest espai han estat molt
febles, tan evident com que la qualitat en la recerca i en la docència
és la millor garantia per a desenvolupament econòmic i social de la
zona.

 El futur de la UpM

La Mediterrània, zona de marcades asimetries econòmiques, geopolítiques i
socioculturals, ha estat una regió fecunda en iniciatives destinades a
bastir marcs de cooperació i punts d’encontre, i la UpM es configura com
una nova dimensió institucional adaptada a les seves necessitats. Amb
empentes i rodolons, i no indiferent a la situació geopolíca que marquen
els esdeveniments de l’Orient Mitjà, aquest organisme avança en el seu
disseny i consolidació. Sobre el present i el futur de la UpM us
recomano la lectura del darrer número (356, estiu 2010) de la publicació L’Europe en formation, editada pel Centre International de Formation Européenne, on la visió és, val a dir, d’un moderat optimisme. I també, certament, per tenir una visió  sobre el grau d’implicació del món universitari en la consolidació de la UpM,  és molt recomanable la lectura de l’entrevista a Michèle Gendreau-Massaloux, exrectora de l’Agència Universitària de la Francofonia, publicada a leJMed.fr, un excel·lent lloc web sobre qüestions euromediterrànies. 


Com dèiem al principi, el cor de la UpM són els seus sis projectes,
ambiciosos i amb una vocació d’obtenir resultats tangibles, amb
l’objectiu final de transformar radicalment el paisatge de la
Mediterrània. En el cas dels àmbits que ens ocupa (universitats i
recerca), de moment ja ha estat inaugurada la subseu de la Universitat Euromediterrània a Eslovènia (Piran, 9 de juny de 2008), mentre el Marroc s’ha compromès a acollir la subseu de la riba sud a la ciutat de Fes
La doble capitalitat de la Universitat Euromediterrània pretén
contribuir a donar ple sentit al concepte de diàleg entre cultures,
gràcies a la inversió en noves capacitats humanes i intercanvis
culturals.

A hores d’ara ja existeixen diversos programes de cooperació en en ensenyament superior: Tempus IV
(adreçat a modernitzar l’ensenyament superior de les regions
frontereres amb la UE, incloent l’àrea Mediterrània, i amb un abast
2007-2013) i Erasmus Mundus
(un programa complementari que promou els intercanvis d’estudiants i
professorat entre estats de la UE i altres estats, amb abast 2009-2013),
en el marc del que es coneix com a Finestra de Cooperació Exterior. Una bona mostra del grau de cooperació en matèria de recerca que hi ha entre les dues ribes és el portal JOIN-MED,
dissenyat des de la Direcció General de la Societat de la Informació de
la Comissió Europea i adreçat a aconseguir partenariats de les dues
ribes de la Mediterrània per fer recerca en l’àmbit de les TIC sota el
paraigua del 7è Programa Marc.

Si bé a Barcelona es van tractar a bastament les qüestions de la
promoció de la mobilitat acadèmica i la millora dels mecanismes de
control de qualitat, encara resta camp per córrer pel que fa al
reconeixement de titulacions i períodes d’estudi amb vista a la creació
de titulacions comunes entre les institucions dels països europeus i mediterranis (hi ha un grup de treball en els camps de la medicina i el dret).

La propera cimera Euromediterrània que s’havia de celebrar el 5 de juny tindrà lloc finalment a Barcelona els dies 20 i 21 de novembre. Hi podria assistir el president nord-americà Barack Obama
si tenen èxit els esforços que està desplegant la maquinària
diplomàtica espanyola. Esperem que serveixi per rellançar la UpM i tots
els projectes que impulsa, entre els quals el que afecta la construcció
d’un espai euromediterrani en l’àmbit de les universitats i la recerca
que és, ara per ara i sota el meu punt de vista, prioritari.



Aquesta entrada ha esta publicada en Recerca. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.