El crowdsourcing i el futur de la recerca

Crowdsourcing

Fa unes setmanes, i via l’hiperactiu Miquel Duran
(
Edunomia)
m’arribava l’interessant article




The Path Less Travelled
, d’Andrea Schweitzer,
sobre el futur de les
persones que fan recerca. Segons aquest article, l’investigador/a podria evolucionar de la
cerca de la comoditat que ofereix el sector públic a
esdevenir una figura més independent i emprenedora, "un
investigador errant", tal com descriu Duran en la



seva anotació dedicada a
l’article
.
El debat el va iniciar Alfons Nonell (Selenocisteïna) des
d’
aquesta anotació
.

 

M’agradaria mostrar algunes
possibilitats que ofereix la xarxa i que podrien impactar sobre el
futur de la professió d’investigador/a. Actualment el web
social o web 2.0, basat en el coneixement col·lectiu i
l’elaboració dels continguts per part de la ciutadania, ens
ofereix una nova pràctica que està tenint éxit
als Estats Units: el crowdsourcing
Aquest terme, encunyat des de la revista
Wired
  fa uns
anys, descriu un model de negoci en el qual les empreses utilitzen
la xarxa per externalitzar part de les seves tasques més
creatives, cosa que els permet la captació d’idees
innovadores o la resolució de "reptes" o "desafiaments" per
part de la comunitat internauta, fonamentalment personal
investigador molt qualificat.
 

 

A hores d’ara als Estats Units hi ha
empreses, com ara InnoCentive
, que proposen la resolució de
problemes o l’aprofundiment en les seves línies de recerca a
la comunitat internàutica de cervells que consulten la seva
pàgina web, els quals aporten solucions als problemes o
idees innovadores que poden desembocar en la creació d’un
nou producte.

 

No estem parlant de persones que hi
teletreballen, sinó de persones que estan a l’atur (personal
universitari o investigador) o que tenen ja una feina, però
que complementen el seu sou amb els "reptes" que els proposa
InnoCentive. Es treballa mitjançant correus
electrònics i videoconferències. L’empresa
InnoCentive, ubicada a Massachusetts i amb una comunitat de 200.000
persones connectades, treballa fonamentalment per a empreses grans
(les del rànquing 500 de la revista
Fortune
, les més
poderoses del planeta), com ara Boeing o Procter & Gamble, les
quals paguen una quota anual a InnoCentive, juntament amb un
percentatge del premi que obtenen les solucions més
reeixides.
 

 

Així com abans hi havia una
una profunda integració vertical als negocis que rebutjava
el coneixement procedent de l’exterior, amb el
crowdsourcing
s’imposa
un model d’innovació oberta que a la pràctica
és molt útil, ja que reconeix l’existència de
coneixement arreu i el fet que el coneixement útil es troba
en els cervells de la col·lectivitat. Alhora, les empreses
arrisquen poc i la rendibilitat és màxima: negoci
garantit. En conseqüència, estan les empreses i les
entitats que fan R+D disposades a obrir les portes? 

No sempre: algú s’imagina
resoldre un "repte" sobre disseny de caps nuclears? O sobre aquells
àmbits on s’imposa el secret comercial per poder fer un bon
negoci? És evident que cal no alertar la
competència.

 

A més d’Innocentive, hi ha
d’altres xarxes de persones solucionadores de problemes altament
qualificats: NineSigma
, YourEncore, Yet2, Cambrian
House
, Ideawicket, Idea2InvestIdeas4all i, en l’àmbit català, Innoget. Des d’aquestes pàgines web, les
empreses poden rebre propostes a les seves demandes, així
com donar a conèixer idees, patents, productes i tecnologies
innovadores per establir projectes de col·laboració o
acords comercials amb altres persones o organitzacions.


 

Per aprofundir en la
qüestió és molt recomanable visitar
l’observatori en format de bloc que l’escriptor Jeff Howe
, creador del terme
crowdsourcing
, ha
penjat a la xarxa per fer el seguiment
del fenomen i analitzar-ne
les implicacions econòmiques i
socials
.

 

Amb aquest ventall de
possibilitats és evident que s’obren nous camins a la
professió de recercaire a casa nostra, que podria
transformar-se radicalmente al llarg d’aquest segle. Resta per
veure si aquest model d’innovació oberta que tant
d’èxit té als Estats Units acaba imposant-se al
nostre país.

 

L’article al bloc Gestió del Coneixement (Programa Compartim del Dep. de Justícia)



Comentaris tancats a El crowdsourcing i el futur de la recerca

Sant Jordi 2010: Prestatgeries “virtuals” on remenar llibres de ciència

Avui és Sant Jordi i ve de gust passejar i remenar llibres. La xarxa ens ofereix també algunes prestatgeries virtuals, pàgines web que mostren desenes de llibres amb tota la informació sobre el títol concret. 

Prestatgeria

Pel que fa a l’àmbit de la ciència (des de la ciència-ficció fins a la divulgació científica), us recomano que remeneu per les següents prestatgeries "virtuals", que ens ofereixen tot un seguit de recomanacions:

 



1) Recerca en acció

Recerca en Acció és un portal de Talència. Catalunya Recerca de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer la recerca que es fa a Catalunya en totes les disciplines, tant pel que fa als resultats com als mètodes i eines emprats, de manera amena, gràfica i participativa.

 

Aquest any (com ja va fer l’any passat) ens ofereix una selecció de deu llibres sobre temàtiques diverses (epidèmies, fòssils, sexe, meteorologia… ) perquè  remenem i triem.   

 

De la selecció que ens presenta Recerca en acció trio la Guia de fòssils urbans de Barcelona, d’Anna Cornella, perquè combina rigor científic i esperit divulgador amb un gran atractiu visual. I també és un llibre molt barceloní. 😀

 

2) Els llibres de RECERCAT

L’últim número del butlletí electrònic RECERCAT incorpora nou recomanacions de lectura per a aquest Sant Jordi i, a més, informa que s’ha creat una nova pàgina web que aplega aplega totes les recensions publicades en el butlletí durant els darrers cinc anys. Hi trobareu llibres de temàtica vinculada a la recerca, la divulgació científica i la innovació tecnològica. que abracen un ampli ventall de gèneres i àmbits del coneixement.

D’aquesta selecció trio El triomf de la imaginació. 60 invents que han canviat el món o gairebé, de Ròmul Brotons. Ens explica Brotons en aquest llibre farcit d’anècdotes l’origen i l’evolució de 60 invents que podem trobar a casa, d’ús quotidià, de manera amena. Com diu l’autor, es tracta de seixanta aventures personals o col·lectives que han conformat i condicionat la nostra vida quotidiana, amb il·lusions, frustracions, treball, dedicació, creativitat i determinació. Es tracta, en definitiva, del triomf de la imaginació.

 



3) 100 llibres de ciència. Una selecció de la divulgació de la ciència recent.

Si encara esteu delerosos i deleroses de remenar més, aquí teniu tot un clàssic. En el web del Comissionat per a Universitats i Recerca (DIUE) trobareu aquesta guia, que pretén apropar al gran públic cent títols que s’han publicat sobre diversos temes de ciència. Es tracta de cent ressenyes que demostren que podem trobar llibres amens, divertits, reflexius o curiosos, capaços de conquerir els gustos de les persones més exigents. Una fantàstica manera d’acostar-nos o endinsar-nos en la ciència. Us podeu descarregueu la versió PDF des d’aquest enllaç. 

Feliç diada de Sant Jordi 2010!



Comentaris tancats a Sant Jordi 2010: Prestatgeries “virtuals” on remenar llibres de ciència

Com fer un microvídeo promocional en 5 minuts…

Dimarts 13 llegia un tweet de @betesiclicks  que ens encoratjava a mostrar la nostra creativitat fent una Google Search Story, i  de seguida vaig entrar, tot encuriosit, a l’anotació Fes la teva Google Search Story d’aquest molt recomanable bloc ultrasònic, que amb un to molt pedagògic ens explica què és això.
 
I és que els de can Google se la saben llarga. De seguida vaig començar a experimentar amb aquesta eina que, sincerament, desconeixia. Tot plegat és molt senzill, i en pocs minuts tens la història cuinada. Només cal tenir un compte a YouTube. Es tracta de crear un microvideo promocional d’alguna temàtica sobre la base de cerques de Google. Acte seguit afegeixes una banda sonora i… ja pots pujar la història a YouTube! 
 
Tan bon punt vaig llegir l’anotació betaclicaire vaig utilitzar l’aplicació per crear un microvídeo promocional del butlletí electrònic RECERCAT:
 
   
I ahir, després del partit contra l’Espanyol, conscient de l’èpic final de temporada que ens espera als culers (on haurem de lluitar contra elements naturals -el volcà islandès ens permetrà viatjar a Milà per jugar-hi la Champions?- i antinaturals -àrbitres, primes a tercers…-), vaig decidir dedicar una Google Search Story al Barça:
 

 

 
I aquest matí, hem estat donant-hi voltes, conjuntament amb l’Eva Gutiérrez Pardina (La poma daurada), sobre les possibilitats de Google Search Story per promoure el perfil literari i l’obra d’un autor o autora, ara que s’acosta Sant Jordi. Ella fa recerca sobre la novel·lista catalanoargentina Flavia Company, i hem dissenyat aquesta Google Search Story sobre l’escriptora:
 
   
Com feia Betes i Clicks, us encoratjo a dissenyar la vostra pròpia història utilitzant el Search Stories Video Creator.
 
Have a good time!
 
 



Comentaris tancats a Com fer un microvídeo promocional en 5 minuts…

Fem història jugant!



Una col·lecció de jocs interactius (Personatges en joc) dóna a conèixer personatges destacats al llarg de la història de la ciència de Catalunya als alumnes de primària. El primer lliurament de la col·lecció vol retre homenatge a  Narcís Monturiol, destacat científic del segle XIX, en el 150è aniversari de l’avarament del seu primer submarí. 

El 28 de juny de 1859 es va avarar el submarí Ictineu I, el primer dels dos que va construir l’intel·lectual, científic i inventor català Narcís Monturiol. Per commemorar el 150è aniversari de l’efemèride, se celebra l’Any Monturiol, des del juny del 2009 fins al juny del 2010.

En aquest context, la Direcció General de Recerca (Comissionat per a Universitats i Recerca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa) ha volgut retre homenatge al personatge i als seus descobriments tot emprant les eines que les TIC ens proporcionen, en aquest cas mitjançant un videojoc en línia. El joc d’ordinador, que combina entreteniment amb informació sobre la vida i l’obra de Monturiol, pretén apropar la figura de l’inventor català als alumnes d’11 i 12 anys. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Els escolars no només es diverteixen mentre juguen en línia, sinó que també aprenen aspectes sobre la vida i l’obra del científic Narcís Monturiol. Conèixer els detalls de la vida i l’obra de  l’inventor és imprescindible per poder avançar i canviar de nivell. Per aquest motiu, els jugadors  i les jugadores han de llegir la informació que apareix al joc en forma de llibres virtuals.

Joc Monturiol

Algunes de les preguntes que cal contestar són: Quin sistema de propulsió feia servir el primer Ictineu? Què és l’Ictineu III? o A quina velocitat màxima anaven els submarins que va inventar? Es pot triar el nivell de dificultat i també el submarí amb què es vol seguir l’aventura. A més, al taller, les persones usuàries poden millorar la seva nau i canviar-ne els colors i les prestacions al seu gust. Per valorar els coneixements adquirits, el personal docent pot fer un test en finalitzar la classe.

En els propers videojocs l’acció probablement tindrà lloc durant l’edat mitjana i la Il·lustració.




Qui va ser Narcís Monturiol?

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 1819-Sant Martí de Provençals, 1885) fou un innovador, un inventor compromès amb el progrés i el benestar de la societat catalana d’aquella època (segle XIX). Fou també un republicà i socialista utòpic, un home que, com va dir Eusebi Corominas en el discurs necrològic, "considerava germans els seus semblants: somiava per a la humanitat el millor dels seus mons possibles, regit per les lleis de l’amor i la fraternitat".

Monturiol va ser el primer en dissenyar un submarí amb forma de peix (d’aquí el seu nom inspirat en la llengua grega, ikhthus), la forma allargada que encara tenen aquests vehicles avui. Per realitzar el primer prototip, Monturiol va crear una empresa amb la participació d’alguns  amics i d’altres artesans. De fet, l’Ictineu no va ser el fruit del treball d’un geni solitari, sinò d’un equip que es reconeixia com a tal.

Finalment, es va fabricar un vaixell de 7 metres propulsat amb la força de la tripulació, que es va submergir a la Barceloneta el setembre de 1859 i va navegar durant més de dues hores. L’èxit parcial de les proves que efectuà al port de Barcelona i l’entusiasme popular  arribaren a forçar al govern d’Isabel II a prometre ajut per continuar la recerca.

L’obra de Monturiol va ser un moment clau en el llarg camí històric que ha portat cap a la fabricació de vaixells submarins. Quan l’inventor va morir, el 1885, ningú no es recordava dels seus audaços experiments. Però avui és reconegut cada vegada més a nivell internacional com qui va assentar les bases de la navegació submarina.

El seu submarí no fou un episodi aïllat de la seva vida, sinó que s’ha de vincular amb la seva lluita en favor de les llibertats humanes, principalment a través del moviment per una nova societat justa i feliç simbolitzada en Icària, moviment que ell promogué entre nosaltres.

Altres iniciatives per acostar la ciencia als més petits

El joc Narcís Monturiol se suma a una altra iniciativa de la Direcció General de Recerca, Els contes de la Laura i en Joan, que també té per objectiu apropar als escolars catalans (en aquest cas, els de 3r i 4rt de primària) la tasca del personal investigador. Es tracta d’11 contes que tracten diferents àrees de la recerca i que es presenten en format paper i electrònic. També se’n fan lectures dramatitzades a les escoles que així ho demanen. En vam parlar en aquesta anotació: Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

També cal destacar que recentment en el web de la Direcció General de Recerca una nova pàgina recull una selecció de recursos didàctics sobre ciència i humanitats per al professorat.

Comentaris tancats a Fem història jugant!

Esperit emprenedor

Quan la meva dona i jo vam rebre l’encàrrec de l’editorial Albertí de corregir el llibre El triomf de la imaginació, de Ròmul Brotons, poc ens podíem pensar que, al plaer de la pròpia tasca de correcció, afegiríem el de la lectura d’una interessantíssima obra sobre la invenció de 60 objectes quotidians que, com diu el subtítol de l’obra, han canviat el món (o gairebé).

El triomf de la imaginació

L’almanac de l’Enciclopèdia Britànica xifra en 325 els grans invents de la humanitat, dels quals 260 corresponen als segles XIX i XX. Els 65 restants, se’ls repartiria la resta de la història de la humanitat. Segons Brotons, l‘explicació rau en el fet que a principis del segle  XIX, amb l’aparició de les societats democràtiques, es permet prou marge de maniobra perquè les persones innovadores puguin desenvolupar les seves idees, cosa que fins aleshores havia estat molt difícil o, fins i tot, perillosa.
 
D’entre tots els invents dels segles XIX i XX, l’autor n’ha triat seixanta i s’ha limitat als aparells, objectes i substàncies habituals que es poden trobar en qualsevol llar occidental. De ben segur que podreu localitzar-ne la gran majoria en un racó o altre de casa vostra, a la cuina, al  menjador, a l’armari o en un calaix. Com diu l’autor, es tracta de seixanta aventures personals o col·lectives que han conformat i condicionat la nostra vida quotidiana; es tracta, en definitiva, del triomf de la imaginació. I jo afegeixo: Seixanta idees provinents de la ment d’una persona innovadora, d’un esperit inquiet i emprenedor que innova per millorar la qualitat de vida de tothom.
 
Gràcies al llibre hem sabut que el Chupa Chups, el Minipimer i el pal de fregar són de procedència catalana. O que a l’Estat espanyol, les tiretes adhesives foren introduïdes per un empresari mataroní, Gerard Coll, fundador dels laboratoris Unitex el 1934. O que una dona, aclaparada per la feixuga feina d’haver de rentar bolquers de cotó arrencà les cortines de bany, construí un cobertor impermeable i es convertí en l’inventora del bolquer d’un sol ús. O que el clip, estri ideat el 1899 per l’inventor noruec Johan Vaaler, va ser patentat a Alemanya perquè a Noruega no hi havia les lleis apropiades. O que l’autoria de l’agulla d’estendre sovint és atribuïda a una secta religiosa protestant fundada el 1747 a Anglaterra per Ann Lee.   
 
A banda de Marion O’Brien, la inventora del bolquer d’un sol ús, tres dones inventores més  apareixen en el llibre de Brotons: les creadores dels sostenidors, el rentavaixelles i la  cafetera italiana. Segons l’autor, tenint en compte que entre un i dos segles enrere, l’accés de les dones a les carreres tecnològiques era molt escàs, que n’hi hagi quatre és tot un èxit. Però també es mostren invents fets per homes i destinats només a les dones (el biquini, el pintallavis o els pantis).
 
L’autor explica a cada capítol l’origen de l’invent i la seva evolució al llarg de la història, amb imatges provinents, majoritàriament, d’anuncis de l’època publicats en diaris i revistes, tant nacionals com estatals i estrangers. Precisament un dels invents que més m’han cridat l’atenció i que menys ha evolucionat és l’agulla imperdible, l’origen de la qual és insòlit: es va inventar per pagar un deute de 15 dòlars! Walter Hunt, un mecànic novaiorqués, devia aquesta quantitat a un amic, i decidí produir un invent per pagar l’esmentat deute; l’invent, però, havia de ser senzillet. perquè el deute era ben petit. Brotons ens explica que Hunt agafà un trosset de filferro i començà a donar-hi voltes, fins que al final cargolà el filferro pel mig, com si fos una molla, i féu coincidir els dos extrems, en un dels quals col·locà una peça on encaixava perfectament l’altre. Havia inventat el safety pin (agulla de seguretat) que nosaltres coneixem per agulla imperdible o, simplement, imperdible. Hunt patentà l’artilugi i vengué els drets al seu amic per quatre-cents dòlars. L’amic acabaria guanyant més d’un milió de dòlars em pocs anys! Trobarem històries  tan curioses com aquesta en bona part de les entrades del llibre.      
 

Cal esmentar que, entre els invents, n’hi ha uns quants que han estat designats amb la seva marca registrada (Aspirina, Avecrem, Chupa Chups, Coca-Cola, Donuts, Kleenex, Minipimer), perquè s’ha convertit en el mot genèric amb què és més conegut el producte o perquè es tracta d’un concepte únic i diferenciat (Avon Cosmetics, Tupperware), tot i que l’autor s’ha decantat majoritàriament per la paraula comuna. Precisament el capítol dedicat al dònut i a  les teories sobre l’origen del seu forat  és també un dels més recomanables.
 
En resum, Ròmul Brotons ens proposa un viatge a l’origen de seixanta invents que han canviat el món (o gairebé), amb l’afegit d’una altra llarga seixantena més d’innovacions que, d’una o altra manera, hi estan associades. Es tracta de seixanta aventures personals o col·lectives que han conformat i condicionat la nostra vida quotidiana, amb il·lusions, frustracions, treball, dedicació, creativitat i determinació. Es tracta, en definitiva, del triomf de la imaginació (i de l’esperit emprenedor!). Una bona recomanació per al proper dia de Sant Jordi.
 
Invents inclosos en el llibre:
Agulla d’estendre, aire condicionat, aspiradora, Aspirina, assecador de cabells, Avecrem, Avon Cosmetics, biquini, bolígraf, bolquer d’un sol ús, bombeta elèctrica, cafetera, càmera fotogràfica, cereals d’esmorzar, Chupa Chups, cinta adhesiva, clip, Coca-cola, cremallera, cuina de gas i elèctrica, Donuts, forn microones, galeta Maria, gramòfon, imperdible, Internet, Kleenex, llauna de conserves, màquina d’afaitar, màquina d’escriure, màquina de cosir, menjar congelat, menjar infantil, Minipimer, nevera, ordinador, pal de fregar, palleta per beure, pantis, paper higiènic, patates xips, penjador de filferro, píndola anticonceptiva, pintallavis, protector solar, ràdio, rentadora elèctrica, rentavaixelles, sostenidors, tampó, telèfon, televisor, texans, tireta, torradora de pa, Tupperware, ulleres de sol, vàter, vídeo, xiclet.

Títol: El triomf de la imaginació. 60 invents que han canviat el món (o gairebé)
Autor: Ròmul Brotons
Editorial: Albertí Editor, SL
Preu: 15 €
Format: 150 X 230 mm
Extensió: 168 pàgines

Més informació: Podcast de l’entrevista a Ròmul Brotons a RNE

 

Comentaris tancats a Esperit emprenedor

Nova pàgina web amb recursos per al professorat



Conscients de la importància que el paper de la ciència, cada cop creixent, desenvolupa per a la comunitat educativa, des del mes de febrer de 2008 el butlletí electrònic RECERCAT  incorpora en cada número una nova secció destinada al personal educador, amb recursos didàctics, pedagògics i informatius que poden ser d’utilitat per al professorat de ciències.

Aprèn la taula periòdica dels elements amb en Quim i la Mica! L'Escola Politècnica Superior de Manresa, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha posat en marxa un lloc web per apropar l'estudi de la química a l'alumnat de secundària.

L’Escola Politècnica Superior de Manresa, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va posar en marxa un lloc web per apropar l’estudi de la química a l’alumnat de secundària
 


Doncs bé, aquesta nova pàgina web (Recursos de RECERCAT per al professorat) aplega tots els articles publicats fins ara a la secció "Personal educador" del butlletí, per tal que  tant el professorat com l’alumnat hi puguin accedir de manera ràpida des d’un mateix lloc web, ordenats d’acord amb la tipologia del recurs:

  • Pàgines web: recull repositoris de recursos de l’àmbit nacional, estatal i internacional
  • Publicacions: tant en format paper com directament accessibles a través de la xarxa.
  • Activitats: adreçades a l’alumnat, de caràcter fonamentalment presencial.


Free (Federal Resources for Educational Excellence) és una àmplia col·lecció de recursos d'ensenyament i aprenentatge de més de 30 organitzacions federals dels Estats Units.

Free (Federal Resources for Educational Excellence) és una àmplia col·lecció de recursos d’ensenyament i aprenentatge de més de 30 organitzacions federals dels Estats Units que treballen conjuntament per oferir a través d’Internet recursos educatius de diversos àmbits


Hi trobeu a faltar algun recurs? No dubteu a fer-nos arribar els vostres suggeriments a l’adreça spg.cur@gencat.cat.


 

Xavier Lasauca i Cisa

Coordinació tècnica de RECERCAT

 

Comentaris tancats a Nova pàgina web amb recursos per al professorat

Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!

Per Xavier Lasauca i Cisa

Malauradament, tot i que les dones europees s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de vint-i-cinc anys, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem els principals documents que fan palesa aquesta injusta situació i tot seguit explicarem com es pot aprofitar la xarxa per visibilitzar aquesta problemàtica, en aquest cas sobre la base d’un web institucional.
Introducció


La primera publicació que explicita la situació de les dones en el sistema universitari i de recerca europeu  va ser l’informe de l´European Technology Assessment Network (ETAN 2000), considerat el veritable punt de partida de la recollida de dades sobre la situació de les dones científiques europees i de la promoció d’incorporació de propostes d’actuació per eradicar aquestes situacions de desigualtat. Les dades de l’informe ETAN van posar sobre la taula per primer lloc la famosa gràfica de tisores (vegeu la imatge de la pàgina 4), que representava el fet que menys del 10% dels llocs més elevats dels sistema científic estaven ocupats per dones, tot i que la meitat de les persones graduades universitàries eren dones.

Tant l’informe ETAN (Report on Women and Science) com l’informe She figures 2009: Women & Science statistics and indicators (Comissió Europea) ho corroboraven: hi ha un dèficit de representació femenina en el món de la recerca. Les dones són una minoria (30%), el sou que guanyen és sensiblement inferior al dels homes i es constata un desequilibri home/dona pel que fa a l’accés dels nivells sènior o llocs de responsabilitat.

Un altre estudi sectorial destacat, elaborat a Catalunya, és el que recull l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona en el seu Document sobre Dones i Ciència, publicat el 2004, a la presentació del qual podem llegir:

…el grup ha analitzat l’activitat científica, acadèmica i professional de les dones i com a resultat d’aquestes anàlisis detecta una sèrie de problemes de discriminació que obliguen a adoptar polítiques de gènere en les institucions públiques i privades d’investigació i docència. Aquesta problemàtica requereix un debat social informat que defineixi les actuacions que cal seguir i les modificacions normatives que cal fer per eradicar les  situacions de desigualtat.

En la mateixa línia, d’acord amb les conclusions del I Congrés internacional sobre biaix de gènere i desigualtats en l’avaluació de l’activitat acadèmica celebrat a la UAB els dies 12, 13 i 14 de desembre de 2007:

L’absència de dones en la producció científica afecta negativament la qualitat acadèmica ja que es perd potencial acadèmic molt valuós, es limita la pluralitat d’enfocaments i àmbits d’investigació, així com el desenvolupament d’un coneixement científic atent a les necessitats socials.

L’absència de dones en la producció científica és una injustícia. Per aconseguir la igualtat és necessari un major equilibri entre els diferents aspectes de l’activitat acadèmica.

Anàlogament, d’acord amb les recomanacions de la Taula rodona “Dones i investigació” celebrada al Fòrum de la Recerca (UAB) el  20 de febrer de 2007:

L’acció positiva en polítiques d’ igualtat és una responsabilitat acadèmica i ha de formar part de l’ètica de la recerca en les institucions universitàries i centres d’investigació científica, atesa la seva funció crítica i el seu compromís amb la societat.

Cal, doncs, posar de manifest la discriminació de gènere en l’àmbit de la investigació científica i tecnològica, fet que exigeix el seguiment de les polítiques de gènere que s’institueixin i verificar-ne el compliment en el futur segons els indicadors bàsics internacionals:

Elaborar estadístiques dels llocs de treball i carreres, i d’assoliment d’estatuts acadèmics desagregats per sexe. Les dades s’han de presentar de manera clara i han de seguir criteris homogenis per facilitar-ne l’anàlisi comparativa.

La majoria de documents i estudis esmentats reflecteixen que el percentatge de catedràtiques d’universitat és avui del voltant del 15%, però a mesura que descendim als nivells inferiors, la proporció de les dones s’incrementa fins arribar al voltant del 55%, que correspon a les alumnes matriculades a les universitats, i al més del 60%, que correspon a les alumnes llicenciades.

Com a conseqüència de tot plegat, la Unió Europea dóna un important impuls a les polítiques per la igualtat de dones, que es reflecteix també en els Programes Marc de Recerca mitjançant la creació de programes específics de Women in Science. 


Font de la imatge:  Document sobre Dones i Ciència (Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona) 


L’apartat Dones i ciència del web del Comissionat per a Universitats I Recerca

Conscients d’aquesta problemàtica, al llarg del darrer semestre de 2006 i principis de 2007, des de la Direcció General de Recerca (Comissionat per a Universitats i Recerca) es va  desenvolupar l’apartat Dones i ciència en el web departamental, adreçat a les dones científiques i tecnòlogues. La idea s’inscrivia en el marc del Vè Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya 2005-2007, impulsat pel Govern de la Generalitat. Alhora, aquest apartat donava compliment a un dels objectius específics del programa de personal de recerca del Pla de Recerca i Innovació:  potenciar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit científic, i promoure la participació de les dones en la recerca científica. 

Al llarg de les fases de disseny i implementació del nou apartat van intervenir diversos agents institucionals i grups de recerca universitaris. El web representava un pas més en la incorporació de la perspectiva de gènere en un dels àmbits competencials del nostre Departament.

L’estructura de l’apartat

El nou apartat pretenia fonamentalment contribuir a la introducció de la perspectiva de gènere en un web institucional i a la visibilització de la tasca en l’àmbit de la recerca duta a terme per les dones vinculades a la ciència i la tecnologia.

L’estructura de l’espai "Dones i ciència" del Comissionat per a Universitast i Recerca s’adequa als següents plantejaments:


 

1) El desequilibri de gènere a l’àmbit científico-tècnic és un impediment decisiu per al desenvolupament i el progrés econòmic de la societat actual, basats en el coneixement. En conseqüència, cal fer palesa l’existència d’aquesta fractura de gènere i engegar mesures per a la seva correcció.


 

2) Hi ha un gran desconeixement de la genealogia de les científiques. Figures com ara Marie Curie o Barbara McClintock són l’excepció que confirma la regla. Les dones de ciència, malgrat les seves valuoses aportacions, no són conegudes a la societat. Només un 4% dels premis Nobel han estat concedits a dones. Per tant, cal promoure la visibilitat i el reconeixement de les dones científiques, cal construir una genealogia, fer més visibles les dones premiades i dotar el món educatiu de referents femenins pel que fa a l’àmbit científico-tècnic.


 

3) A Europa i a l’Estat hi ha constituïdes força associacions de dones investigadores i tecnòlogues, com ara WISE (Regne Unit), WITEC (Unió Europea) o AMIT (Estat espanyol). En conseqüència, cal articular mecanismes que afavoreixin la presència de la veu de les associacions professionals i dels grups de recerca de gènere i estudis de les dones, tant del món universitari com dels centres de recerca.


L’estructura de la pàgina web Dones i ciència és la següent:

 

1. Actuacions de la Direcció General de Recerca
 
2. Dones de ciència i història 
      2.1 Científiques catalanes
      2.2 Dones de ciència guardonades amb el Nobel
      2.3 Altres dones de ciència rellevants
 
3. Científiques guardonades a Catalunya 
      3.1 Medalles Narcís Monturiol
      3.2 Distinció a la recerca universitària
 
4. Documents
 
5. Enllaços



Aquesta estructura pretén donar resposta als plantejaments anteriors:


  • Visibilitat i reconeixement de la problemàtica, amb informació sobre les mesures impulsades des de l’Administració i sobre els principals estudis sobre la qüestió (apartats Actuacions de la DG Recerca i Documents).

  •  Impulsar la presència de la veu de les associacions professionals i dels grups de recerca de gènere i estudis de les dones (apartat Enllaços).


En resum, a banda de recollir les actuacions més destacades desplegades per afavorir la igualtat en l’àmbit de la recerca, el web mostra tot un seguit de recursos (documents i enllaços) relacionats amb la temàtica de les dones científiques i tecnòlogues. També cal destacar un apartat del nou espai destinat a les dones que han propiciat l’avenç de la dona en el món científic al llarg de la història, tant al nostre país com més enllà de les nostres fronteres. 

El web Dones i ciència: perspectives de futur

En el full de ruta de l’espai web figura la seva actualització quotidiana (especialment dels apartats "Documents" i "Enllaços"), així com l’ampliació de la informació sobre la contribució de les dones científiques i tecnòlogues al llarg de la història (apartat Altres dones de ciència rellevants) i la creació d’un nou apartat amb estadístiques sobre beques i ajuts de recerca, que especificarà amb desglossament de gènere el nombre de persones beneficiàries d’ajuts de recerca sobre beques predoctorals, postdoctorals, contractes i mobilitat, amb informació històrica sobre el període 2004-2008. Tot plegat en sintonia amb les directives emanades de la Unió Europea i l’OCDE pel que fa a tractament de les dades estadístiques sobre recursos humans destinades a ciència i tecnologia. 

En definitiva, entenem que  la Catalunya del Coneixement que estem construint entre totes i tots no pot prescindir de la visió femenina del món, i per això és important continuar donant impuls a una actuació com és el manteniment i la consolidació de l’espai Dones i ciencia en el web de la DG Recerca.   

Comentaris tancats a Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!

Una imatge de ciència… també val més que mil paraules?

Personalment crec que, sovint, una imatge val més que mil paraules, i més encara si es tracta d’una imatge científica. Tant és així que, entre els mesos de març de 2005 i juliol de 2006, des del butlletí electrònic RECERCAT, el butlletí de le recerca a Catalunya, vam publicar diverses notícies que incorporaven imatges relacionades amb la tasca que duu a terme el personal investigador dels centres de recerca de Catalunya.

L’espectacularitat d’alguna de les imatges, en alguns casos, o el seu important valor pedagògic, van fer que aquesta secció del butlletí esdevingués una de les seccions més visitades de la publicació electrònica. El consell de redacció del butlletí, a causa de la bona acollida de la secció, va acordar dissenyar una nova pàgina web (Les imatges de RECERCAT) amb la voluntat de recuperar aquelles dinou imatges i posar-les a l’abast del públic lector per tal que hi pugués accedir de manera ràpida des d’un mateix lloc web.  

Imatge 1 

El cas és que, un cop creada la nova pàgina web i publicitada en alguns fòrums i llistes de distribució, diverses persones responsables de comunicació de centres de recerca catalans van aprofitar l’avinentesa per difondre la seva pròpia galeria d’imatges. Vam considerar que hi havia prou material com per enriquir la pàgina web recentment creada amb enllaços a les galeries d’imatges d’aquests centres de recerca: Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar), Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Recentment també hi hem afegit les Fotogaleries de Global Talent, diari digital de ciència, economia i societat. Imatge 1: Els pèls del ratolí (Font: web del PRBB)

Imatge 2

Relacionada amb la temàtica de les imatges científiques, des de 1974, la prestigiosa marca de càmeres fotogràfiques i microscopis Nikon celebra la Nikon Small World Photomicrography Competition, un concurs anual per premiar les millors fotografies microscòpiques. Enguany el jurat n’ha seleccionat 20, que podeu veure a l’enllaç anterior, i també hi ha hagut una votació popular a través d’Internet que ha guanyat Dennis Breitsprecher, de Hannover, Alemanya, amb una imatge de blocs d’actina fluorescent en fase de creixement.   Imatge 2:  Fotografia guanyadora de la votació popular (Crèdits: Dennis Breitsprecher)

Imatge 3



Un altre concurs de fotografia interessant és el que convoca cada any la Universitat de Cambridge, en aquest cas vinculada al camp de l‘enginyeria. Recentment el lloc web del canal de televisió britànic BBC mostrava una selecció de set d’aquestes fotografies, que destaquen per la seva bellesa i originalitat. Hi podem veure, entre d’altres, imatges d’icebergs de l’Antàrtida, nanoestructures de carboni o un anell ressonador de silicona. Imatge 3: Un anell ressonador de silicona. Autor: Joshua Lee. 

 

Comentaris tancats a Una imatge de ciència… també val més que mil paraules?

De client a prosumidor: l’eclosió dels blocs corporatius

Per Xavier Lasauca

En aquest apunt repassarem les principals caracterítiques d’un bon bloc
corporatiu i farem esment d’alguns blocs d’empresa als EUA, Europa i
Catalunya que han desenvolupat aquesta qüestió. També estudiarem les
conseqüències d’una mala praxi en aquest àmbit, amb exemples.

Introducció

Arran d’un recent tweet de Tim O’Reilly, que recomanava la lectura d’un article de Mark Drapeau (What Does Innovative Social Engagement Look Like For Businesses and Governments?),
vaig arribar a la conclusió que si hi ha algun sector que s’està
adaptant a aquesta revolució 2.0 que estem vivint, aquest és
indubtablement l’àmbit corporatiu, el món de l’empresa. L’autor explica
que un simple tweet seu, que deixava constància d’un cert desinterès
per part de la cambrera en el restaurant on estava sopant, va generar
un correu de disculpa per part del propietari del negoci (amb còpia al
gerent), que li demanava perdó i li comunicava que faria arribar la
queixa a la plantilla per evitar la repetició d’aquestes situacions.

Estem davant d’un cas d’innovació social i un molt bon exemple de
servei d’atenció al client. Drapeau aprofita l’article per estirar les
orelles al sector públic, que –sota el seu punt de vista- no té aquesta
capacitat de reacció davant les queixes de la ciutadania (en el context
dels EUA).

Els blocs corporatius: manual d’ús

Juntament a l’ús de Twitter que esmentàvem a l’exemple anterior, una de
les eines 2.0 més reeixides són els blocs, que es configuren com una
excel·lent eina corporativa per comunicar-se de manera directa i
dinàmica amb els clients, els proveïdors i les persones treballadores
de l’empresa, guanyar visibilitat i notorietat i compartir-hi
coneixement i expertesa. Aquesta eina és fàcil d’emprar, representa una
alternativa de molt baix cost en comparació al manteniment del web,
permet humanitzar el missatge de l’empresa i que aquest arribi,
potencialment, a una gran audiència.

En l’àmbit intern, per exemple, els blocs poden esdevenir instruments
per gestionar el coneixement de l’empresa, reforçar les relacions
interpersonals i els fluxos comunicatius, tot enfortint l’organització
informal (que, no ho oblidem, és essencial per al bon funcionament de
l’empresa) i el grau de compromís amb la corporació. El fet que la
comunicació sigui biunívoca permet estimular el diàleg amb el personal
i accedir a informació molt valuosa per a l’empresa. A més, l’autoritat
es descentralitza i, en certa manera, l’organització es democratitza.

És evident que ens trobem davant d’un canvi de paradigma pel que fa a
la comunicació corporativa: abans, les empreses controlaven del tot la
comunicació, i ara en canvi cada persona esdevé un altaveu. Persones i
empreses de qualsevol grandària comuniquen i interactuen amb el món en
igualtat de condicions. En aquest sentit, un cop engegat el bloc de la
nostra empresa, cal assumir que el control del relat ja no el té
l’empresa sinó la persona blocaire que interactua amb nosaltres, i per
tant cal mantenir una comunicació honesta amb ella i respectar el seu
punt de vista. Aquesta conversa síncrona, transparent, franca i amb veu
humana implica l’establiment de relacions de confiança i credibilitat,
i fa palesa la interacció real de l’empresa amb el món que l’envolta,
la qual cosa indubtablement es tradueix en rèdits per a l’organització.

L’expert en innovació Alberto Ortiz de Zárate, autor del llibre Manual de uso del blog en la empresa
(Libros Infonomía, 2007), revela en aquesta obra la utilitat del bloc
“com a primer pas per aplicar una gestió empresarial més oberta i
democràtica”. Explica Ortiz de Zárate que els blocs d’empresa poden
oferir la cobertura que no ofereixen els mitjans de comunicació, i
permeten exposar la versió de la notícia si la premsa ha publicat una
informació que deixa malament l’empresa. Fins i tot els blocs no
solament esdevenen una font d’informació més creïble, sinó “una manera
de controlar la premsa, de controlar els controladors”. Si voleu
aprofundir en el mestratge d’aquest expert, us recomano el visionat de la conferència que va impartir el passat mes de maig a la seu d’una escola de negocis madrilenya.

Bones pràctiques de blocs corporatius en el món anglosaxó

Un exemple de blocaire corporatiu destacat és Robert Scoble, un antic treballador de Microsoft, el qual estava autoritzat a escriure des del seu bloc (Scobleizer)
sobre l’empresa i sovint es mostrava crític amb el gegant del
programari; val a dir que aquesta política va fer guanyar credibilitat
als dos contendents. Scoble és coautor, juntament amb Shel Israel, de
l’obra Naked Conversations: How Blogs are Changing the Way Businesses Talk with Customers
(John Wiley & Sons, 2006), que recull 50 casos d’interacció
d’empreses amb blocaires, reeixits i fallits, i explica bones
pràctiques en aquest àmbit.

Un cas que demostra que si la teva empresa no té bloc, algú
altre el crearà, i no sempre amb bones intencions, és el d’Adrian
Melrose, propietari d’un Land-Rover i fundador de haveyoursay.com, un
portal que deixava constància del mal servei que rebia per part de
l’empresa. Durant un temps, el portal va arribar a atreure 700
visitants diaris i, fins i tot, va arribar a aparèixer en primera
posició als cercadors si es teclejava “Land-Rover Discovery”. Al cap
d’un mes, l’empresa Land-Rover solucionava els problemes detectats i
arribava a un acord amb Melrose per tal de reconvertir haveyoursay.com
en un fòrum d’interacció de persones usuàries de vehicles de la marca
Land-Rover. Una excel•lent i ràpida manera de reaccionar, sota el meu
punt de vista.

Quant a la petita empresa, un bon exemple de bloc corporatiu ens el
descriu Ortiz de Zárate en el seu llibre: es tracta de Thomas Mahon, un
sastre londinenc de clientela VIP i, per tant, amb un públic objectiu
molt limitat (un vestit a mida pot arribar a costar 4.000 dòlars), amb
clients com ara Bryan Ferry, el dandy líder de Roxy Music. Doncs bé, Mahon va crear el bloc English Cut,
que ha acabat esdevenint un referent per a les persones a qui els
agrada vestir amb elegància. Mahon ha tingut l’encert d’orientar el
bloc no cap a la venda, sinó per explicar la seva feina, la qualitat
dels materials i les vicissituds de la seva jornada quotidiana. I
gràcies en bona part al bloc, està aconseguint més comandes que mai.

Finalment, us volia recomanar la lectura d’un interessant article d’Stephen Armstrong (Bloggers for hire), periodista del sempre crític New Statesman,
que ens alerta sobre la fi de la genuïnitat de la ciutadania 2.0 i del
reclutament d’exercits de blocaires per part de les grans empreses per
cantar les glòries i lloances dels seus productes.

Entreprises 2.0: Le cas de la France

Segons la consultora francesa blogAngels,
els sectors productius que més utilizen a França el bloc com a eina
d’interacció són el logístic, l’automoció, el financer (bancs i
assegurances) i el de telecomunicacions.

Destacarem el bloc (en llengua anglesa) de la siderúrgica Arcelor Mittal,
un plantejament fresc i informal alhora, que mostra les vicissituds de
les diferents filials de l’empresa al llarg del món com si es tractés
d’una sèrie televisiva. El bloc d’Arcelor Mittal va ser escollit un
dels tres millors blocs d’empresa a França, juntament al bloc de
l‘empresa de lactis Yoplait (Bravo la petite fleur) i al de l’empresa de telecomunicacions Orange.

El grup bancari francès BNP Paribas també té un bloc bilingüe (francès/anglès) que porta per títol Per un món que canvia, que pretén ser un espai d’interacció entre persones treballadores del banc i web-surfers
interessats en àmbits com ara l’ecologia, l’ocupació i el
desenvolupament sostenible, més enllà dels estrictament relacionats amb
l’organització. La filial mexicana d’Air France
també disposa d’un bloc corporatiu clarament orientat en aquest cas a
fer difusió de l’empresa i com a punt informatiu per a la venda de
bitllets.

Per aprofundir en intel·ligència col·lectiva i empresa 2.0 a França i al món, una lectura recomanable és la del bloc Bloc-Notes de Bertand Durrepin, reflexions sur l’entreprise, le management, la collaboration et les réseaux sociaux. Vers l’entreprise 2.0… Està disponible també en anglès.

Empresa 2.0 a Catalunya i Espanya

Com a exemple d’entitat financera que ha apostat clarament pels blocs cal esmentar el BBVA, amb la iniciativa del bloc Planta 29 i el projecte Blogsfera BBVA (una de les blocosferes bancàries més grans del món, adreçada al personal que treballa en el banc), als quals cal afegir Actibva, una comunitat sobree finances oberta als internautes.

L’empresa Telefónica també compta amb blocs propis i de persones treballadores, com ara la comunitat Somos azules, reunida en un portal que aplega apunts de blocs de persones que hi treballen.

Una empresa catalana que ha entès molt bé la interacció que proporciona la filosofia 2.0 és Spanair i el seu espai de Co-creació,
adreçat a les persones usuàries de la línia aèria per tal que opinin
sobre les destinacions a què ha de volar la companyia, la qualitat dels
serveis i qualsevol altre tipus de millora que puguin introduir en la
seva activitat. Bona mostra de la seva capacitat d’escoltar són les
80.000 opinions que van rebre per seleccionar la nova imatge
corporativa que ha de servir per rellançar l’empresa.

Si voleu llegir més sobre xarxes socials i empreses al nostre país, us recomano la lectura de l’apunt Empresa: Les xarxes socials ens afectaran a tots, vols saber com?,
de Marc Roca Verdaguer. Resumeix molt bé el transcurs d’unes jornades
divulgatives que s’han celebrat recentment a Terrassa adreçades a les
empreses amb l’objectiu d’informar sobre com afecten les xarxes socials
al món empresarial. No us perdeu les presentacions dels ponents (Marc Cortés, Ivan Caballero, Marisa Itúrbide i Màrius Cirera).

Conclusions

Després d’haver cercat i paït diverses fonts per a la redacció d’aquest
article, no puc més que sorprendre’m per la vigència, la validesa i
l’encert dels plantejaments del Manifest Cluetrain,
un llibre visionari, publicat originalment l’any 2000 i estructurat en
95 tesis que es desenvolupen al llarg del text. Hi trobem afirmacions
com ara que les persones consumidores ja no esperen que les empreses
comuniquin, mitjançant la publicitat, les bondats dels seus productes,
sinó que han de compartir les seves experiències i opinions a la xarxa.
Per als autors del llibre, els mercats “són converses” i les empreses
han de trobar la manera de participar en aquestes converses per poder
comunicar-se de manera personal i directa amb les persones
consumidores.

Han entès les empreses el missatge? Crec que és evident que les
empreses cada cop més creuen en la potencialitat de la xarxa i en
aquestes noves formes de comunicar i compartir. El prosumidor, és a
dir, el consumidor ben informat i actiu que utilitza els canals 2.0 per
fer difusió del producte, té la darrera paraula.

(Article publicat a Innovation 2010)

Comentaris tancats a De client a prosumidor: l’eclosió dels blocs corporatius

Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!

Per Xavier Lasauca 

Tot aprofitant que estem gaudint de la Setmana  de la Ciència, us volia recomanar la lectura de la segona sèrie dels contes de La Laura i en Joan, de la col·lecció
“Recerca Directa”, publicats per la Direcció General de Recerca
(Comissionat per a Universitats i Recerca, Departament d’Innovació
Universitats i Empresa
), que continuen amb la tasca, encetada l’any 2007,
d’acostar el món de la recerca que s’està duent a terme a Catalunya als infants (preferiblement d’entre 6 i 10 anys) i fomentar les vocacions científiques. La temàtica dels contes abraça diverses
disciplines científiques, com ara la paleontologia, la neurobiologia, la nanotecnologia o
la fotònica, entre d’altres.

L’argument en tots els llibres es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten a  diverses
investigadores i investigadors de centres i grups de recerca
universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Tant pel que fa al text com a les il·lustracions, la iniciativa ha
comptat amb l’assessorament de persones expertes en la matèria. Els contes, alhora que exposen recerques en
diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la
coeducació, la intergeneracionalitat i els hàbits alimentaris, entre
d’altres àmbits.

Els contes s’han distribuït pels centres d’educació primària (on es porta a terme el programa Viu la recerca amb la Laura i en Joan, que consisteix en la lectura dramatitzada dels contes a les escoles),
les aules hospitalàries i les biblioteques publiques de Catalunya, i també es poden consultar en línia
al web del Comissionat per a Universitats i Recerca, des d’on es poden visualitzar
i descarregar els onze contes (en format PDF i multimèdia)
, així com les
guies didàctiques amb activitats i materials que permeten complementar la tasca
narrativa del professorat i els pares i les mares.

Personalment us recomano una activitat familiar com a mares i pares: un cop
hàgiu descarregat i imprès els contes i les guies didàctiques, posteriorment a
la lectura del conte us suggereixo que entretingueu la mainada amb les
activitats complementàries que figuren a les guies (trencaclosques, sopes de
lletres, acolorir dibuixos…). Que passeu una bona vetllada!

Accés
als onze contes de la Laura i en Joan i a les guies didàctiques
 
 

Anotacions relacionades: Jugant amb la ciència (Bloc Gestió del Coneixement del Departament de Justícia)

 

 

Imatge (de dalt a baix i en sentit horari): La Laura i en Joan rere el rastre dels dinosaures (paleontologia), La Laura i en Joan en missió de rescat (biologia de
la conservació)
, La Laura i en Joan en una nanorecerca (nanotecnologia) i La Laura i en Joan fan pujar la pressió (tecnologia agroalimentària).
Autora de la composició: Maricel Saball. Drets d’imatge: CC-BY-NC-ND 3.0

 

 

Comentaris tancats a Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!